Eje urbano Catarroja-Albal

L’eix urbà Catarroja-Albal ha estat reconegut com a espai clau d’intervenció a l’Estratègia de Desenvolupamet Urbà Sostenible i Integrada EDUSI Catarroja-Albal.

En aquest espai que comparteix qüestions socials, econòmiques i mediambientals comunes es maximitza l’impacte positiu sobre la població d’ambdós municipis si s’intervé de manera integrada. Només amb un projecte amb una perspectiva integrada escomès pels dos ajuntaments de manera coordinada es pot donar un canvi amb la rellevància suficient.

A partir d’aquí, l’avantprojecte d’urbanització s’elabora en base al resultat de la diagnosi participada. La metodologia utilitzada per a generar aquesta diagnosi participada combina l’anàlisi tècnic (mètodes d’observació empírica, documentació tècnica y qüestionament de la configuració actual de l’espai urbà) amb el procés participatiu (encaixat metodològicament en el camp de la Investigació-Acció Participativa). Aquestes eines permeten generar un programa de necessitats en el qual les diferents experiències, coneixements i expectatives dels agents que han participat queden reflectides.

En la redacció de l’avantprojecte es plantegen els criteris de disseny i estratègies a utilitzar per a resoldre aquest programa de necessitats obtingut.

Eix compartit:

L’eix compartit deriva de contindre el límit municipal entre Catarroja i Albal. Aquesta característica dona l’oportunitat de crear un espai de referència que pose en relació a la població d’ambdós municipis. Per a assolir un eix compartit és important garantir les condicions de seguretat i confort necessàries per a generar un espai per a quedar-se i no un lloc de trànsit.

Eix calmat:

L’eix calmat fa referència a una cultura de mobilitat urbana, que té a veure amb velocitats baixes i amb una equitat entre els diferents modes de desplaçament. És a dir, reduir la velocitat de trànsit motoritzat i que s’iguale a la de la resta de modes tous. Amb aquesta estratègia es tracta de treure càrrega de trànsit i presència de vehicles motoritzats en aquets espai, i que augmente el pes d’altres modes de mobilitat tova, a peu i amb bici, i a que a més puguen aparèixer altres usos d’estada, joc, etc. L’objectiu és el de no donar prioritat al cotxe, com ocorre ara, sinó que tots els modes convisquen sense prioritats, i s’espera que així es calme el trànsit i augmente la seguretat vial.

Eix vital:

L’estratègia per fer més vital aquest espai públic, passa per aconseguir major complexitat urbana i per això, cal que hi haja diversitat d’usos que comporten activitat en diferents moments del dia i de diferents perfils de població. La vitalitat implica presencia simultània i contínua de persones i densitat d’activitats i usos, i si hi ha vitalitat, s’afavoreixen la trobada, la socialització i l’ajuda mútua entre persones.

Eix jugable:

Els condicionants espacials d’aquest espai obliguen a plantejar diferents intensitats en la facilitació del joc al llarg del recorregut, de manera que s’intensifique en alguns punts amb més disponibilitat d’espai (espais lliures adjacents), i al llarg de l’eix es plantegen altres intervencions menys intenses. Caldrà identificar els espais més adequats, i en aquest sentit, caldrà tenir en compte la ubicació dels centres educatius existents. L’estratègia és que aquestes intervencions que conviden al joc queden integrades dins del propi disseny, dins de l’entorn construït. En aquest cas el modelat de la topografia podrà ser un instrument aliat interessant. El joc ha de contribuir a incrementar l’activitat física i saludable de la infància, a l’aire lliure i en un entorn més verd.

Eix blau:

L’eix blau fa referència a la importància estratègica que té l’aigua. Aquest és un recurs de projecte (l’aigua replegada reconduïda, drenada, allotjada, etc). El joc amb la topografia té un paper important en la gestió de l’aigua, així com les superfícies permeables i drenants, i diferents mecanismes de retenció, en la línia de la bioretenció i els Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible SUDS. L’objectiu és doble, d’una banda es persegueix una qüestió més tècnica relacionada amb la reducció del risc d’inundacions i de l’aigua d’escorrentia, d’altra banda, es busca una qüestió relacionada amb l’augment de la qualitat ambiental i paisatgística, que contempla la vegetació associada a la presència discontinua d’aigua, l’evapotranspiració del sòl, la neteja d’aigua de pluja, etc.

Eix verd:

L’Eix Catarroja-Albal és un espai lineal que posa en connexió els espais agrícoles circundants amb els principals espais verds del municipi de Catarroja i una sèrie de nous espais verds del municipi d’Albal. Per tant, té el contingut necessari per esdevenir infraestructura verda, un sistema ordenat d’espais lliures a de diferents escales. L’eix esdevé part de la infraestructura verda compartida per ambos municipis en la mesura que es potencia la connexió entre els diferents espais verds urbans i s’estableix una continuïtat amb el territori agrícola de l’entorn. Aquest espai contribuirà a augmentar la biodiversitat de l’ecosistema urbà, acollint vegetació en diferents estrats associada principalment a diversos ambients de ribera.

Eix inclusiu:

Aquesta estratègia pot ser el resum de les anteriors e implica tindre en compte la perspectiva de gènere. Així la proposta per a l’eix  busca donar resposta a les necessitats que tenen les persones en les diferents etapes de la seua vida, des de la infància a la vellesa, com també les diferents situacions, condicions, aspiracions i necessitats de les persones, incorporant objectius i actuacions específiques adreçades a eliminar les desigualtats i promoure l’equitat. El disseny de l’eix influirà en l’atracció que senten les persones per voler utilitzar-lo o no, llavors, aquest busca unes adequades condicions de seguretat, habitabilitat i confort.