#CaminsValldigna

Estratègies per a l'ordenació i gestió sostenible dels camins públics municipals de la Valldigna. Adaptació a les noves funcions socials, econòmiques i mediambientals aplicant criteris de connectivitat social, ecològica i paisatgística

Cliente
Mancomunidad de la Valldigna
Situación
Tavernes, Benifairó y Simat de la Valldigna, 2014
Equipo
Alejandra Català Roig, Laura García Soler
Colaboradores

Estudi Cercle

Es tracta d’una proposta inicial presentada a la Mancomunitat de la Valldigna en desembre de 2013, on la xarxa de camins públics municipals es presenta com un element clau en el procés de dinamització del territori de la Valldigna, un punt de partida, a partir del qual compatibilitzar la conservació i millora dels seus valors naturals, culturals i paisatgístics, amb el desenvolupament econòmic, a traves de la reformulació sostenible, activa i saludable de les activitats agrícoles i turístiques, tot i contribuint a incrementar el nivell de benestar i qualitat de vida del seus ciutadans.

Aquests camins de titularitat pública i competència municipal determinen i vertebren el territori facilitant la comunicació directa amb els diferents elements d’aquest (zones urbanes, espais agrícoles, espais naturals, etc.) i per tant donant suport a les activitats d’explotació del territori. Alhora, els camins constitueixen un mitja excel·lent per l’observació i el delit del paisatge propi. La xarxa de camins es un patrimoni cultural i paisatgístic essencial. Així com a l’àmbit urbà els carrers, les places i resta d’elements de l’espai públic garanteixen als seus ciutadans exercir el dret fonamental de la mobilitat, en l’espai rural les carreteres i camins públics compleixen la mateixa funció. Entenem aquests camins com els carrers del territori de la Valldigna, és a dir, que a més de la funció de circulació que els és pròpia, se’ns presenten com a espais d’ús i gaudi públic, espai lliure de referència per al lleure a tocar de les poblacions. Açò implica que han de repensar-se com a llocs de col·lectivitat agradables per desenvolupar activitats, com per altra banda comporta l’obligació per part de les autoritats municipals de trobar mitjans per a la seua conservació. Malgrat que l’extensió de la xarxa de camins rurals es molt mes major que la de la xarxa de carreteres, a dia d’avui, es tracta de la categoria viària més subestimada.

El medi rural és un espai multifuncional i per tant la xarxa de camins, com a reflex d’aquest, és una infraestructura que suporta diversos usos al mateix temps (circulació, comunicació, agricultura, gestió ambiental, protecció civil, oci, turisme, etc.) i associats a diferents tipus de mobilitat (maquinària agrícola, cotxe, a peu, bici, cavall, etc.). És a dir, aquestes vies s’empren tant per a accedir als camps de conreus amb cotxe, com per a arribar a altres nuclis urbans amb bicicleta, com per trobar un sender de muntanya caminant, etc. Aquesta multijunció pot generar conflictes econòmics, mediambientals, socials i paisatgístics. Per tant es fa necessari, a partir de l’estudi de l’ús actual i potencial de la xarxa de camins públics municipals, definir estratègies d’acció efectives que resolguen i organitzen la gestió sostenible d’aquesta xarxa

La definició d’un model de gestió integral és essencial ja que no existeix un marc legal de camins estatal, autonòmic ni municipal, altra qüestió son les vies pecuàries i senders, i per tant no existeixen categories legals o administratives per a les xarxes de camins. Per a l’elaboració d’aquest model serà necessari una anàlisi no solament tècnica o morfològica, sinó també funcional, jurídica i patrimonial que identifique i analitze els elements que intervenen.