Jardí Senyera

Aquest projecte forma part de la sèrie “històries d’un no projecte”, juntament amb l’enjardinament del Centenar de la Ploma. Aquesta sèrie recull propostes que no han sigut executades tal com van ser ideades.

L’objectiu d’aquest projecte és la remodelació del jardí La Senyera situat al barri de Mont-Olivet, al districte Quatre Carreres, a la ciutat de València. El projecte naix de la voluntat de les veïnes i veïns del barri i ha sigut recollit per l’Ajuntament de València a través d’una consulta ciutadana.

Volem permetre que la natura s’expresse, sense les imposicions marcades pels essers humans. Respectem tots i cadascú dels arbres preexistents. La vegetació controlada i regulada passarà a ser lliure, convivint amb el gran nombre d’arbres present, creant una atmosfera tranquil·la al seu interior. Trenquem la geometria perimetral dels arbustos i els convertim en elements menys controlats. L’element central preexistent s’elimina per a unificar l’espai. Enfront de la natura lliure i salvatge, sense geometries, l’arquitectura introduïda per la mà de l’esser humà apareix a partir de la perfecta geometria del cercle. Tres cercles per als tres usuaris potencials del nou parc: els infants, més xicotets, i les persones de més edat.

Aquests cercles generen tres zones: un arener per a infants de 0 a 3 anys, una altra zona per a infants majors (a partir de 6 anys) i un espai biosaludable. Aquests cercles es construeixen amb un element perimetral de formigó que pot convertir-se en seient per persones més altes (45 cm.) o per a xiquetes i xiquets (30 cm.). De la mateixa manera, també permet l’accés a aquestes zones (15 cm.). En la zona per a la infantesa plantegem uns cilindres a diferents altures convertits en un element de joc més del parc.  Situem un aparcament de bicicletes de forma radial seguint la geometria del cercle. Què passaria si es convertiren en un element més de joc?

Després d’una anàlisi de fluxos hem observat que la major part del veïnat accedeix a través del carrer de Villafermosa. Aquesta data juntament amb la voluntat de donar major protagonisme a l’eucaliptus, ens ha permés situar un dels accessos principals en aquest punt. L’altre accés principal se situa pròxim als dos passos de vianants principals.

El jardí de la Senyera queda convertit en un espai intergeneracional, seguint criteris per a fomentar la biodiversitat urbana on s’invita a la infància a fer, sense restriccions ni normes. Un espai on ser un infant i on les persones més grans també ho siguen.